CLAUS DEL TEMA 6. DE CONEIXEMENT: LA MATÈRIA

LA MATÈRIA: PREPARACIÓ CONTROL.

1. La matèria és tot allò que té massa i volum , és a dir, que ocupa un lloc en l’espai.

2. Està formada per substàncies pures (un  sol element . Per exemple. La sal o el sucre) o per mescles (diferents substàncies. Per exemple: el café).

3. Té dos tipus de característiques:

a) Generals (aquelles que poseeixen tots els cossos). Són:

- La massa (quantitat de matèria que té un cos). Es mesura en kg, gr… Atenció!!!  Massa i pes no és lo mateix. La massa es invariable, el pes varia segons el lloc o les condicions de temperatura, humitat… Exemple: la meua massa a la terra és de 56 kg i si vaig a la Lluna serà de 56 kg però el meu pes, degut a la força de la gravetat, serà 5 vegades menys.

- El volum (quantita de espai  que ocupa la matèria). Es mesura en metres cúbics (m3). Excepció: els líquids que necessiten d’un recipient; per això el volum dels líquids es mesura en l, ml…

b) Específiques (les pròpies de cada substància que ens ajuda a identificar-la: totes les matèries no tenen les mateixes característiques). Són, entre moltes altres: el sabor, l’olor, la duresa, la fragilitat, brillantor, solubilitat, viscositat, densitat…

- La densitat es defineix com la divisió entre la massa i el volum per tant la mesurem en  Kg/cm3, en kg/dm3… excepte en el líquids que serà g/l etc. Una substància molt densa es diposita en el fons del recipient, una substància poc densa, flota. Per exemple: la mel és més densa que l'aigua i l'aigua és més densa que l'oli.

- Recorda!!! Viscositat i densistat no és lo mateix.  Viscós és espès i "pegajós". La mel és més viscosa que l'oli i l'oli és més viscós que l'aigua.

4. Els estats de  la matèria son: sólid, líquid i gasós.

5. La matèria canvia. Els canvis poden ser físics o químics. Quina és la diferència?. Que als canvis físics es matenen les propietats particulars de les matèries i als químics no (es produixen altres subtàncies diferents de les inicials).

a) Els canvis físics són transformacions en les quals es matenen  les propietats particulars de les matèries. Poden ser: reversibles (quan poden tornar a la forma original. Per exemple. L’argila) o irreversibles (no poden tornar a la forma original. Per exemple: una taula no pot tornar a ser un arbre). Els  principals canvis físics són: canvis d’estat, mescles, deformacions, dilatacions i  contraccions

- Canvis d’estat (canvis a l’estat de la matèria per canvis de temperatura). Si aumentem la temperatura (calfem els cossos) trobem: la fusió (el sólid pasa a líquid) i la vaporització (el líquid pasa a vapor). Si disminuïm la temperatura (refredem els cossos), trobem: la condensació (pas de gas a líquid. Exemple: quan el vapor d'aigua puja fins als núvols i en entrar en contacte amb l'atmosfera freda es condensa, es refreda donant lloc a les gotes d'aigua) i  solidificació (de líquid a sólid. Exemple: quan tinc xocolata calenta i ho deixe refredar en la nevera crea una capa dura: es solidifica)

També existeix la sublimació progressiva i regressiva que consisteix a passar de gas a sòlid o de sòlid a gas sense passar pel líquid. Exemple del iode. No fa falta estudiar la sublimació.

- Mescles: combinacions de dos o materials que poden separar-se i  no perden les seues propietats. Poden ser: homogènies (no podem distingir a simple vista els seus components. Per exemple: el café) o heterogènies  (podem distinguir-les a primera vista. Exemple: macedònia). Les mescles es poden separa mitjançant diversos procediments: filtració (per a separar sólid i líquid. S’utilitza un embut i un filtre), decantació (per a separar dos líquids que no estan dissolts. Exemple: aigua i l’oli. Fem servir un embut de decantació), imantació (separar ferro d’altres components. S’utilitza un imant), cristal.lització (per separar aigua de la sal, per exemple. Es deixa evaporar el líquid per a obtindre el sólid, en aquest cas, la sal) i destil.lació (separar líquids que estan dissolts. Molt utilitzat per separar els components dels perfums).

- Altres canvis físics: deformacions (quan s’aplica una força als objectes i canvien de forma. Per exemple: quan estirem una goma o modelem plastilina), les contraccions (disminució de volum que pateix un cos en refredar-se. Per exemple, les sabates et queden més "soltes " a l'hivern; en posar un globus unflat en un poal amb aigua freda disminueix la seua grandària...) i les dilatacions (És l'augment de volum que experimenten els cossos en calfar-se. Per exemple, el Mercuri del termòmetre es dilata amb facilitat i per açò és capaç pujar per un capil·lar xicotet i indicar l'alça de temperatura). Per entendre millor les dilatacions i contraccions veure experiment de la “Botella màgica”.

a) Els canvis químics o reaccions químiques són canvis que produeixen subtàncies diferents de les inicials (per exemple: si ajuntem vinagre i bicarbonat sòdic, observem que aquestes substàncies reaccionen: s’hi desprenen bombolles i apareix una espuma, la qual cosa indica que s’han format substàncies noves). Els canvis químics solen ser irreversibles. Les substàncies que reacciones (en aquest cas, el vinagre i bicabornat) són els reactius i les substàncies noves s’anomenen productes. Els principals canvis químics són:

- Oxidació: reacció d’una substància amb oxigen. Per exemple: el rovell (reacció de l’oxigen amb el ferro) o les fruites que en contacte amb l’oxigen, canvien de color.

- Combustions: oxidació molt ràpida o reacció d’un combustible amb l’oxigen que desprén llum i calor i també pot produir soroll (per exemple: focs artificials). Els combustibles poden ser: sólids (carbó), líquids (gasolina) o gasosos (gas butà).

- La descomposició o putrefaccció: reacció química que consisteix que la matèria orgànica (restes d’animals i vegetals) es transforme en susbtàncies minerals (per exemple la descomposició de les fulles dels arbres). Depén de: la humitat, temperatura i presència de bacteris i fongs.

Repassa també la qüestió de la pàg 78: L’aire ocupa volum?; així com la resta d’experiments fets a classe o sugerits a a casa.